Tu anyores?

Per disgustos fracassos, i com a causa de disgustos i fracassos no hi ha idees.
És a dir, com a falta de idees arreu dels disgustos i dels fracassos no vull escriure, directament em nego a escriure lo primer que se'm rondi pel cap.
Perquè? escriure perquè? Per deixar una constància de la meva poca gràcia?
Millor seria deixar al peu una bona "parla-cançó" d'un bon personatge, que només l'entén com aquell qui entén l'art. Potser que en menys de escriure una anècdota o quelcom que pugui ser suficient per crear una reflexió als caps buits del present, deixi constància del que ronda pel cap d'una persona que també té sentiments.
Encara que es pugui cagar per coses no comeses, o encara que anyori quelcom que tots som capaços d'anyorar, és prou persona per transmetre un bon missatge. Admirable!
Doncs segueixo amb la meva flamarada de disgustos i fracassos que ara mateix és el que em motiva per seguir fins acabar aquesta poca gràcia d'introducció al video.

Quin sentit tindrien els fracasso sense un abans-glòria?

Gaudeix-lo, és d'en Pla.