En dubtaves? Són ells els meus titelles, però no s'aguanten per fils, els deixo que s'aguantin per la realitat i cada infracció que veuen, em deixen anar una llàgrima de dolor, que per dins és de sang però que per fora és salada i transparent, com aigua, vaja.
Gràcies perquè em feu veure lo real i lo fals, gràcies per ser el meu testimoni i per ensenyar-me la realitat tal i com us la pinten. Gràcies perquè sort vostre el veig, sí a ell, el meu secret.
Ah, i tu! mai els tanquis, MAI. Només per somiar, i de mentres estiguis somiant vull que volis amb els ulls tancats i que notis l'aire. I que aquest aire et faci volar el cabell, tant que tu mateix/a te'n l'airis encara més.
I tranquil·l/a, perquè quan davant teu se't planti l'hipòcrita, amb la mirada pagaràs, i tu, continuaràs amb el moviment de titelles sense fils, i les faràs volar de nit, com a campiones de la victòria. Així que mai deixis de tenir-los oberts, perquè el dia que els tanquis, aquell únic dia deixaràs de ser fort/a, i pasaràs a ser feble!
3 comentaris:
doncs si, tu i els teus textos sou genials...s'ha de dir ;)
i esque es veritat els ulls ho diuen tot, es una de les parts del nostre cos que mai enganyen.
un petoo anna! tttm!
olaaaa!!
As ft tu aqut text?
Esta molt pero molt bo!
I la foto tmb esta molt currada!
aixx... tu i els teus ulls xD
Com Tagraden! --> Encara q els meus son molt millorsss!!! xDD
blaus!!!:O Oi q si?
k makusss!
Bueno ja e comentat! despres no diguis de mi!
Petonss makaaa!!
Vai a renovar el flog! Despres avera si ens i pasem!
Ptons!!!!
muaaaa muaaaaa
Les teves mirades assassines et caracteritzen ;)
i sinó que els hi diguin als i a les que les sofreixen xDD
Publica un comentari a l'entrada