Guaquepa.quepapa.

Senzillament s'ha d'observar el progrés. Tan és mirar-ho de dreta a esquerra com d'esquerra a dreta. Però sobretot no alteris l'ordre, sempre s'ha de conservar l'ordre establert dins d'una regla.

Petits retrats que només són significants amb la melodia de fons, quan només les imatges són vàlides amb només la cançó.

Com si per un moment em retornés a posar dins la imatge, i revisqués just aquell moment en que, les dues cares van fer una pausa. Una pausa que ara no és pausa, però que es van quedar amb pausa, però només un moment. Saps allò que t'estas quieta perquè la foto no surti moguda? doncs això, per un instant les dues ens vam estar quietes, bé només un instant, perquè com és evident els ulls parpellejaven, i el cor ens bategava, però ens aguantàvem la respiració, a tu et tremolava una mica el pols, això encara dificultava una mica més que la foto no sortís del tot bé. Ens varem haver d'aguantar el riure que sempre ens surt al fer una foto, però el varem aguantar. Tu tot just t'acabaves de fer el pircing al llavi, i com una característica pròpia, agrada lluir allò nou que ens incorporem nosaltres mateixos.

Doncs au, va ser una tarda de fotos. Una tarda de pauses contínues, però per una diversió comuna. També és com a característica, treure la llengua quan es fa una foto. Quina mala costum, semblem unes pepes, però em sembla que aquesta foto té un toc especial just per la mini llengüeta que surt, li don un "què".

Però també, un cop acabat de fer fotos i passar-les al ordinador a tothom li dóna per retucar-les, perquè queden més "guais" i així és. Bé tot s'ha de dir, que de vegades és millor deixar les coses com estan perquè encara les pífies més, però aquí hi ha un dels resultats bo.

Aquest exemple, està amb negatiu, però té un contrast de colors i uns canvis brutals referentment amb la imatge donada anteriorment. Fins i tot, s'ha canviat l'ordre, és a dir, anteriorment ens trobavem que la imatge començant per l'esquerra començava pels colors clars i s'anava enfosquin, però aquí en canvi, ha començat diferent. Primer s'ha posat els colors foscos i seguidament s'ha anat aclarint.

Fem tantes voltes a la vida, que inclús una imatge ens pot remoure milers de cops el passat, perquè mirant, em venen records d'un divendres a la tarda, quan ella es va fer el pircing al llavi, i després d'estar com uns vint minuts esperant-la, varem veure que el resultat d'aquells vint minuts van valdre la pena, perquè després el temps ens va passar com l'aigua, i ni ens varem adonar que dos de nosaltres estàvem rapades de nou. Així es veu passar el temps, i amb nosaltres la vida, i amb ells el món. Tot és un curs creat per destins, i que no hi ha demà, perquè cada demà és un ara. I el ahir són records.

Infinits cops, per acomodació trenques la monotomia, per establir-te a tu mateix una nova forma de sobreviure, perque et canses de veure que tothom estima perque veu estimar, i tothom té perque veu tenir. Tothom vol perque veu voler, i com deia Estellés,

Quan tothom pensa igual, ningú no pensa.

http://www.boomp3.com/listen/dayfe7b/ayvala-zoorum