Aquí s'amaguen secrets, d'aquells recaragolats i tràgics, dolços i macos. Des d'aquí dalt es veu tot. Puja-hi al cap vespre, més o menys quan la posta de sol es fa eterna i un cop a dalt mira al poble i escolta'l, perquè parla.Ahir i vaig pujar, i em va parlar. Em deia allò que havia de mirar, com aquell horitzó mig encès. I un cop vist aquell horitzó preciós, vaig observar el poble. Vaig arribar a pensar que el turó recull els insomnis del poble i desfà la guerra per donar la pau. I remirant la imatge que amb tendresa recorrien els ulls vaig oblidar la guerra i les veus del poble em seguien parlant.
Però saps? ara l'anyoro.
