dimecres, 16 de juliol del 2008

Re.

Aquí s'amaguen secrets, d'aquells recaragolats i tràgics, dolços i macos. Des d'aquí dalt es veu tot. Puja-hi al cap vespre, més o menys quan la posta de sol es fa eterna i un cop a dalt mira al poble i escolta'l, perquè parla.

Ahir i vaig pujar, i em va parlar. Em deia allò que havia de mirar, com aquell horitzó mig encès. I un cop vist aquell horitzó preciós, vaig observar el poble. Vaig arribar a pensar que el turó recull els insomnis del poble i desfà la guerra per donar la pau. I remirant la imatge que amb tendresa recorrien els ulls vaig oblidar la guerra i les veus del poble em seguien parlant.



Però saps? ara l'anyoro.








7 comentaris:

Anònim ha dit...

Escolta'm, a què ve aquest blog? No l'entenc gaire, però com tot, res s'enten gaire o almenys com ho vols entendre. Vaja, vaja... Aquí no hi ha platja...

Ens veiem dissabte, skinjee!
(Ah! I aquestes cançons tan "maques" que poses... Mmm!! :D)
Un bes.

Aloma. ha dit...

Puuuuuuuuuuta!
dissabte aniràs amb te mare com segueixis aquest plan amb mi...

pillat això amb una mica de dolçor i tendresa.. d'aquella maca maca...

Anònim ha dit...

Ohhh el poble! El turó, aqui dalt de casa, i de casa els teus avis també ;)

més que res, aquesta hermita és on em van batejar al poc de néixer, quan era petit sovint hi pujavem perquè era un lloc d'allo mes bonic, on es veu la vista de tot el poble i on et sents lliure de tot!

Moltes coses podria dir, però en resum, el turonet d'aqui dalt de casa i un bon lloc per anar a desconectar (tot i que ara esta bastant deixat tot plegat)

Cuida't Parientaa

Un peto!

És Comú ha dit...

Si un dia he de tornar,
no espereu res de mi.
..potser torni a començar
demà quan sigui lluny d'aquí
i no puc oblidar-me dels anys que he perdut..
ara és massa tard
me'n haig d'anar
me'n vull anar aquí!

Un petooo uapa!

Anònim ha dit...

Anna!!!


La kanço m'arribat al fons!!!

ja l'havia eskoltat i sentit molts kops!!!


esperu ke la nostra rara amistat arribi lluny, se ke d'aki uns anys en enriurem del ke fem ara!!pero wunu!!



1peto molt gran!!!



Salut!

Aloma. ha dit...

quan m'entenguis, t'entendre!
les nostres mentalitats són MOOOOOOLT diferents.

però bueno, mentalitat cremada i mentalitat rara no són compatibles!

però sempre ens queda aceptar-ho xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Anònim ha dit...

anna! cony!
que això em costa ami! :)


això és sant celoni?
i a quin lloc?
mooolt macoo tot!
esque com te dit altres cops, no sabia que erets una artista! :)


avere si ens veiem avui,
perquè ja ets al pla, no?


un petó!