divendres, 25 d’abril del 2008
Guaquepa.quepapa.
Senzillament s'ha d'observar el progrés. Tan és mirar-ho de dreta a esquerra com d'esquerra a dreta. Però sobretot no alteris l'ordre, sempre s'ha de conservar l'ordre establert dins d'una regla.
Petits retrats que només són significants amb la melodia de fons, quan només les imatges són vàlides amb només la cançó.
Com si per un moment em retornés a posar dins la imatge, i revisqués just aquell moment en que, les dues cares van fer una pausa. Una pausa que ara no és pausa, però que es van quedar amb pausa, però només un moment. Saps allò que t'estas quieta perquè la foto no surti moguda? doncs això, per un instant les dues ens vam estar quietes, bé només un instant, perquè com és evident els ulls parpellejaven, i el cor ens bategava, però ens aguantàvem la respiració, a tu et tremolava una mica el pols, això encara dificultava una mica més que la foto no sortís del tot bé. Ens varem haver d'aguantar el riure que sempre ens surt al fer una foto, però el varem aguantar. Tu tot just t'acabaves de fer el pircing al llavi, i com una característica pròpia, agrada lluir allò nou que ens incorporem nosaltres mateixos.
Doncs au, va ser una tarda de fotos. Una tarda de pauses contínues, però per una diversió comuna. També és com a característica, treure la llengua quan es fa una foto. Quina mala costum, semblem unes pepes, però em sembla que aquesta foto té un toc especial just per la mini llengüeta que surt, li don un "què".
Però també, un cop acabat de fer fotos i passar-les al ordinador a tothom li dóna per retucar-les, perquè queden més "guais" i així és. Bé tot s'ha de dir, que de vegades és millor deixar les coses com estan perquè encara les pífies més, però aquí hi ha un dels resultats bo.
Aquest exemple, està amb negatiu, però té un contrast de colors i uns canvis brutals referentment amb la imatge donada anteriorment. Fins i tot, s'ha canviat l'ordre, és a dir, anteriorment ens trobavem que la imatge començant per l'esquerra començava pels colors clars i s'anava enfosquin, però aquí en canvi, ha començat diferent. Primer s'ha posat els colors foscos i seguidament s'ha anat aclarint.
Fem tantes voltes a la vida, que inclús una imatge ens pot remoure milers de cops el passat, perquè mirant, em venen records d'un divendres a la tarda, quan ella es va fer el pircing al llavi, i després d'estar com uns vint minuts esperant-la, varem veure que el resultat d'aquells vint minuts van valdre la pena, perquè després el temps ens va passar com l'aigua, i ni ens varem adonar que dos de nosaltres estàvem rapades de nou. Així es veu passar el temps, i amb nosaltres la vida, i amb ells el món. Tot és un curs creat per destins, i que no hi ha demà, perquè cada demà és un ara. I el ahir són records.
Infinits cops, per acomodació trenques la monotomia, per establir-te a tu mateix una nova forma de sobreviure, perque et canses de veure que tothom estima perque veu estimar, i tothom té perque veu tenir. Tothom vol perque veu voler, i com deia Estellés,
Quan tothom pensa igual, ningú no pensa.
dissabte, 19 d’abril del 2008
Avui vivim però demà ens matarem
Només cal mirar el teu entorn i opinar. Sembla mentida que poguem sobreviure en una societat tant desequilibrada i tant falsa. Avui vivim però demà ens matarem.
Dic això i ho raono, simplement pel fet de veure una societat gastada, amb ganes de matar-se entre sí per tal de ser un millor que l'altre. De veure aquesta gent consumidora pel simple fet de crear rivalitats, i de viure amb un sentiment només de voler ser el millor i cobrar el millor sou.
Però saps, no per tothom és així. Crec i això vull creure'm que encara hi ha gent a la que pensa que som fills d'una terra, d'unes arrels i una cultura. Hi aquesta gent que hi viu, lluita el dia a dia per aconseguir-la lliure i amb dignitat. Que poguem retrobar-nos amb la nostra independència, però això només serà posible si ens unim i lluitem, perque recordem, la Unió fa la força.
Davant d'aquest panorama, només ens cal ser uns verdaders competents, i fora hipocressísmes, que d'això ja n'estem ben tips! i fora el consumisme desequilibrat.
I davant d'aquella gent inculta, perquè d'aquesta gent no només se'n troba aquí, sino que la tenim ben escampada arreu del món, només ens mostren indescapacitades accions amb un fil trencat.
Diem-ne que aquesta gent no ha nascut d'unes arrels, sinó d'una família que l'eduquen amb l'egoïsme, i amb la total tranquilitat de no mostrar cap interés cap a una inquietut, només crear un fill rival i competidor.
I davant d'aquest panorama en que veus que la gent li importa ben poc el que tu vulguis aconseguir respecte els teus ideals, només veus que tenen preucupació per si podran fer aquelles magnífiques vacanses o no, que si podran comprar-se quelcom millor que l'altre o no.
I que creus, que la gent es preucupa pel tema de la "sequera"?
Va per favor! a qui li importa el tema de la "sequera"? Mentre ells ara tinguin aigua corrent, i puguin anar bebent de les ampolles que compren al supermercat, per ells no hi ha sequera.
I que et penses que aquest estiu no ompliran les piscines d'aigua? ningú s'ho empassa això!
Es clar que sí, tothom omplirà les piscines fins d'alt, com si el tema de la sequera quedes ben lluny, i tant, i es fotaran a regar els camps de golf, però això si, estarà mal vist que aquells pobres pagessos reguin el seu hort per collir els quatre tomàquets, i les quatre patates i les cebes.
Però això, ja m'ho diran d'aquí uns quants anys, quan vegin que els pobres pagesos no haguin pogut fer la seva collita a causa de no haver pogut regar els camps, d'això ja m'ho diran d'aquí uns quants anys, quan vegis que les seves piscines privades es podreixen de fàstic, i quan vegin que els camps de golf se'ls mengin les vaques.
Perque recorda, els diners no es menjen, sinó l'únic que fas es que ells se't mengin a tu!
Reflexiona home, reflexiona!
l'home mostra ser savi fins el moment que mostra la seva capacitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
