dijous, 19 de març del 2009

Com un puny.

La volta de la vida ens promou el pensament, fa renéixer un idea nova i prova de travessar l’eix substituint l’autopista. Acaba canviant el vehicle per l’avió, i se’n dins en un mar de núvols, sotmesos per fils invisibles que creen una política absolutament llibertaria, utilitzant el l’ema de: “llibertat com a dret de l’ésser”. Però ningú dependrà d’estar sotmès a la jerarquia, òbviament la llibertat obtindrà l’absoluta força per trencar amb les classes, i no hi haurà patriarcat, ni esclaus, ni revenges, ni fòbies i ni xenofòbies. La paraula justícia-injustícia doncs, quedarà obviament al vent, ja que, la paraula justícia és completament inventada i per tant, és nefàst poder-la aceptar. La teràpia del riure, però, serà aplicada a tot ésser que es senti reprimit per la pròpia llibertat, per no saber el límit i el no límit, d'ella. Tindrem la nescesitat d'amor, i la més sublim esperançar com a ésser amb llibertat també d'amor. I no existirà la solitud, perquè la cultura unirà el perfum de cada ésser, què serà l’única essència que els farà ésser diferent de qualsevol ésser igual. L'individu serà la lletra, i junts farem la paraula. Ens llegiran els núvols i el cel, i qui sap si el sol ens comprendrà, però el temps ens plourà, i seran llàgrimes fresques i dolces, floriran millor que mai les roses, per rependrens en la memòria que darrere de cada cançó hi ha un record.