dijous, 19 de març del 2009

Com un puny.

La volta de la vida ens promou el pensament, fa renéixer un idea nova i prova de travessar l’eix substituint l’autopista. Acaba canviant el vehicle per l’avió, i se’n dins en un mar de núvols, sotmesos per fils invisibles que creen una política absolutament llibertaria, utilitzant el l’ema de: “llibertat com a dret de l’ésser”. Però ningú dependrà d’estar sotmès a la jerarquia, òbviament la llibertat obtindrà l’absoluta força per trencar amb les classes, i no hi haurà patriarcat, ni esclaus, ni revenges, ni fòbies i ni xenofòbies. La paraula justícia-injustícia doncs, quedarà obviament al vent, ja que, la paraula justícia és completament inventada i per tant, és nefàst poder-la aceptar. La teràpia del riure, però, serà aplicada a tot ésser que es senti reprimit per la pròpia llibertat, per no saber el límit i el no límit, d'ella. Tindrem la nescesitat d'amor, i la més sublim esperançar com a ésser amb llibertat també d'amor. I no existirà la solitud, perquè la cultura unirà el perfum de cada ésser, què serà l’única essència que els farà ésser diferent de qualsevol ésser igual. L'individu serà la lletra, i junts farem la paraula. Ens llegiran els núvols i el cel, i qui sap si el sol ens comprendrà, però el temps ens plourà, i seran llàgrimes fresques i dolces, floriran millor que mai les roses, per rependrens en la memòria que darrere de cada cançó hi ha un record.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

maquissimaa! jueee com et curras aquest textoos no pot ser que aixó ho escriguiss tuu..^^ jeje aix es bomaa mbmbb aqui tens l comen k mas demanat dons! ingaa jippiieee ens veiem demaA un petoneET! :)

teeeeek

0llé.

Anònim ha dit...

adimardor secret!!!!


don las tret aket text????

sona...aaaaaaaaaaaa!!!!!

nich o platon!!!!

ves a la uni a filosofar hi ha trenkar els esquemes akells ke pensen sabero tot!!!



1peto


kuida't i deixat kuidar!!

Anònim ha dit...

uenu ja t dik k es mol maco xo a la vegada utopok el problema de tot axo son els diferents objectius de les persones amb el qual per sort o defecte les coses es troben molt mes relatives i el que per un pot ser una fita x laltre pot ser un obstacle.

Tot i això tan de bo algun dia es pugui troba un objectiu comu on tothom pugui ser a la vegada respectat i lliure...

apa queda tot dit jajaja un petonet anneta

Aloma. ha dit...

senyor Llibertat xd, m'ha molat la frase de; pel qui pugui ser una fita, un li pot ser obstacle.

bébé, eeens vaiem demà mataronenc!

Anònim ha dit...

el text és teu?
si és teu, un 10 com sempre!
potser que fagis filosofia, no?

entreuries profit!
anna, i a la foto estas guapissima!
m'agraden els colors, jijiji
i aquest mocadoor, que be et queda! juuuuas :)


ens veiem demà, demareet!
petunet petunets.

whysoserious? ha dit...

La teràpia del riure, però, serà aplicada a tot ésser que es senti reprimit per la pròpia llibertat, per no saber el límit i el no límit, d'ella.

això m'ha agradat molt!
de blog en blog he trobat aquest i m'ha molat mlt, les teus idees, textos, gustos musicals!
passaré molt més per aci!
=DDD

Anònim ha dit...

Bonees!

Joder Anna, em sembla que és un dels millors escrits que has fet fins ara... Per no parlar de la fotografia :D

En fin, nuse si anire avui a Vila... jo estic motivat xo la gent d'aqui son uns apalancats i els hi fa pal, enu, si arrossego a algu ja ens veurem per allí!

vagi bee!

aps, soc el Josep! xd

Anònim ha dit...

No sé com he arribat fins aquí, però volia fer-te saber que tot el que escrius és genial.

Salut i endavant.

Anònim ha dit...

jeje majenollu de lo gran que ets, exemple de tu tindrien que pendre molta gent,
admiran el text el futur capitalista explotarà i la igualtat i llibertat aniràn lligades a amor i esperança

un kis parlem pel msn

albert

Joaquim Palomera ha dit...

Un gran somni tot el que has escrit!

El comparteixo al 100%, ara això si, no passa de una utopia, un somni, un desitg.

Perque aixo es complis, i ara vaig a ser molt Nazi: Ens hauríem de carregar a molta gent que està vivint actualment a aquest món eh! perque, perque tot aixo funcioni, necessites que el 100(coma)100 per cent de la gent que hi cregui. Si no, no funcionaria mai.

Trist, pero cert

Tu que creus?

Aloma. ha dit...

que si pensesim que hauriem de ser Nazis, directament ja no s'aplicaria aquesta llibertat. Perquè aleshores, la llibertat d'expresió quedaria nula. :(

Anònim ha dit...

aloma, això es mol maco, els textos tots son precioso i reflecteixen molt bé lo que vols expressar.M'agrada que tinguis les coses clares,les teves idees i que sobretot sempre tinguis una explicació raonable per tot.Potser en moltes coses no penso igual que tu i tinc uns altres valors,però m'encanta comentar am tu les coses.
Crec que ets una persona increible, i que encara em falta molt per coneixet però sempre em tindras aqui per lo que necesitis.
un petunas reina

Aloma. ha dit...

cuuuqueet de terra, ens veiem demà a classe :)

Miquel Bordas ha dit...

Enginyós el post, però a la vegada mostra unes apories insolubles. Llibertat com a fi o llibertat com a mitjà? La llibertat ens farà verdaders o la veritat ens farà lliures? Sense llibertat no hi ha amor, però l’amor és, en certa mesura, la negació de la llibertat. Al capdavall, crec, si “som”, som lliures. I si, vés a saber si “som” alguna cosa més enllà de la nostra pròpia percepció, som lliures realment, més enllà de la nostra pròpia sensació de llibertat. Ara bé, el problema “d’ésser” ens immergeix en la qüestió eterna de l’acte-d’ésser per excelència... M’agrada això de “llibertat com a dret de l’ésser”. Comporta un compromís, una vinculació (que contradiu la arbitrarietat que implica el concepte d’una llibertat caòtica). Implica una consciència. Exigeix una orientació. Anhela quelcom: el Bé. Perquè, és clar, la llibertat, com a condició, defuig de l’abstracció. La llibertat ha d’ésser concretíssima, sinó, no és llibertat sinó la pitjor de les esclavituds. Per això la modernitat llibertària és la pitjor de les tiranies. Ha aconseguit que tinguem por de la llibertat. No? Hi ha qui diu que “del que no es por parlar, cal callar”... Wittgenstein, et pregunto, per què cal callar? Serà perquè tens por a la llibertat?

M’aferro a la llibertat dels fills de Déu...

Anònim ha dit...

no et conec massa, pero em sembla que no cal per dir que es un article excel·lent.

he llegit el comentari del senyor Miquel Bordas i no estic d'acord en una de les coses que diu, no crec que a la llibertat se li tingui por, ni molt menys! a la llibertat se li pot tenir com a molt respecte, pero es un respecte anhelat per molta gent, una gent que segurament el màxim que coneixerà de la llibertat serà la seva definició en un diccionari, segurament el mateix que coneixarem tots, es difícil aconseguir la llibertat, pero no impossible, i no es impossible precisament perque la gent no li te por.

pd. comento com anònim perquè no tinc compte.

un peto,
Gerard Mateu