diumenge, 19 d’abril del 2009

Mulla't.

Aquella tarda de pluja, amb la perspectiva finestral, vaig palpar els gotims del temps i vaig sentir que ens plorava i s’enyorava d’unes arrels, que ara, s’expandien i es difuminaven entre la multitud de cultures. Al vidre de la finestra, com sempre, quedaven marcades les gotes que xocaven amb passió i sense compassió contra els vidres sòlids i transparents, que gràcies a ells, potser cada dia arribava a veure la realitat del temps sense haver d’aixecar-me del llit. Des de l’interior oposant-me a l’exterior del vidre, jugava amb la permanència temporal de les gotes que quedaven, per segons, estables fins que venia una gotassa més grossa i l’envestia avall. Amb el dit, anava resseguint el camí de la gota que havia estat desocupada del seu lloc temporal. Hi havia gotes que trobaven el camí més aviat que d’altres, però em vaig suposar que aquest coneixement tot depenia de l’empenta que li donaven a la vida, a la pobre gota innocent. Vaig quedar parada. No sabia que una gota des de que naixia, fes tant recorregut fins trobar-se amb un conjunt de gotes, que suposadament, serien familiars, o si més no, això m’havia agradat creurem. Però, a través del vidre transparent i sòlid, vaig veure que no només corrien les gotes, que no només quedaven establertes a un cert lloc temporalment i que venia algú superior i les desocupava per segons. Sinó què, vaig veure que a través de l’interior i exterioritzant-me, vaig descobrir a l’ésser. Un individu poderós però alhora pobre i nu. Un dia com aquell de pluja, l’ésser anava complementat amb un objecte que s’havia de sostenir amb la mà per no mullar-se el cos, el paraigües, i vaig pensar que era un gran invent. Vaig veure l’essència de la diversitat de persones gràcies aquest fabulós invent, i a sota d’aquest, s’amagava una personalitat hipòcrita o no, salvatge o no, i si més no, personal o imitada. De fet, el vaig comparar l'ésser com la simple gota que es desprenia del cel, i vaig veure que tenien una pura semblança, si més no, li vaig trobar. L’ésser, apareixia d’una turmenta entre la unió de dos cossos, igual que la gota, apareixia arreu de la unió d’una turmenta generada per dos núvols. De fet, el camí des de que eren llençats al món era el mateix. L’ésser camina i busca camins per cercar una família, és a dir, una vida. La gota lo mateix, cercava camins fins que trobava la resta de les gotes en estat líquides, per donar vida. L’ésser viu per activa i la gota per passiva, però la semblança hi era. Vaig voler percebre aquest món on jo havia estat amagada darrera d’aquella finestra esquitxada per les gotes del temps, i exterioritzant-me al món vaig descobrir que darrere de cada perfum de l’ésser actiu, també s’hi guarda un record, i un enyor d’unes arrels.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

oh! aquest text està molt bé!
no se si avui aquí ha plogut, però allà si!
i sincerament m'hagues agradat estar dins a casa derrera la finestreta aquesta que dius! jeje

apaa, que ahir! vam riuree una mica! ai senyooor!
ueno ens veiem demà!

un petó anna!

Aloma. ha dit...

haha, una mica?
ufuf... fill de puta! (el pare) xd.

Pol ha dit...

jeje x fi, ma kostat una mika on savia de komentar pero be, ja ue trobat, io de llengues no vaig massa be, pero el text aket ma semblat mol kurrat, ami tmb magradaria esta darrera la finestra akesta, be anna tink molta feina a estudiar ke dema tink un examen ke flipas jeje.
vinga un petonet maka! ke vagi mul be
muak(K)

Anònim ha dit...

Tik fet kaldu!!!


Necesito veuret!!



1peto!


TrMd

Anònim ha dit...

És molt interessant la comparació entre l'aigua i la vida, de fet, son molt similars, arriba un punt en que totes dues s'evaporen....

una abraçada!!

Gerard.

Anònim ha dit...

que te de diiir??jajaja

que beuree cuan enss veieeem que ja tocaa hehe :)

nore Anna petooons ;)

Aloma. ha dit...

ai JordiJordi, MONTBLANC 2009 tatataxaan!

Anònim ha dit...

petardaaaaaaaaaaaaaaa!!!
jolin nenna torbu a fltar la meva heidiii eee
speru que l'estiu estiguis per el plaaa!! pq no m'agrada aixo de sortir al poble i que no hi siguis!!
ja sas que tot i aixi aqui tens una amigaaa que tstimaaa mol !!!
haaha
mua paetardiii

Joaquim Palomera ha dit...

WaW!!

Tan de bo tingues la capacitat metaforica que tens!

Vaig passant-m'hi per aqui, recordam-ho

Anònim ha dit...

eii martiiiiinx com estas!!

pos weno aki et deixo el coment

ens viem disabadooooooo

Aloma. ha dit...

hahah putoo Vicente!

como dice la vieja frase made in Morfina; VICENTE PRESIDENTE CATALUNYA PRESIDENTE!


dissabte; pim pam pum en la espalda xddd

Anònim ha dit...

tinc moltas ganas =D

És Comú ha dit...

Vius en una telemovie que no te escrit el final, és com una gran parodia, no te desperdisi, és molt original.

Original, paranoic, real, i curradissim.. sincerament anava llegin i dic "Ui, aixo no porta enlloc", continuo llegint "Osti, flipa..", acabo "Cullons!"

M'agradat molt :D
ANNA PRESIDENTE!

Lídia ha dit...

Ja ho sabies que podies fer màgia?

Doncs si no ho saps, jo en dono fe; si més no, amb aquestes paraules, has aconsgeuit transportar-me darrere un vidre esquitxat de vida. Fins hi tot he notat la humitat del vidre a la galta, i la punta del dit índex més freda.

Senyora Martinez, un deu.

:)

Lídia ha dit...

ei Ana, goiita això, quan puguis

http://www.librodearena.com/blog/caracol-sin-cola/9666

m'he donat un capritxet, entre tant estudi i merdes al meu cap,...

encara no he tingut temps de llegir-me la nena de la guerra, ja t'ho faré saber ;)

un petó

Penedesfera ha dit...

Hola Aloma,

Gràcies per afegir-te a la Penedesfera www.penedesfera.cat, la comunitat de blocaires de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

T'agrairíem que per a difondre i augmentar la xarxa facis un link del teu bloc cap al portal. A la barra lateral trobaràs logos i consells per millorar la visibilitat a la Penedesfera.

Recorda que al web trobaràs tot un seguit d'eines per tal de millorar la comunicació i la participació entre els penedesencs a internet.

Salutacions i felicitats pel bloc!

Daniel García Peris
www.danielgarciaperis.cat

e.M.briaguesa ha dit...

La de Reus :)

com estàs?
Aviam si ens veiem aviat maca
un petó

jordi ha dit...

no deixis mai d'escriure..
quan llegeixo els texts m'aïllo del que m'envolta, m'oblido de tot i m'introdueixo en aquest món que crees cada cop que estàs inspirada.

x això et vull conèixer..pq si escrius així, has de valer molt com a persona.

Aloma. ha dit...

Rafa? noooooooooo :)
Raba :) sisisis!

uaaaa, perquè m'has dit que m'has escrit al blog eh, sino no m'hi hagués passat pas, fa molt que ho tinc abandonat.

Puf, que maco...

si és així, m'agrda doncs que t'aïllis del món.

e.M.briaguesa ha dit...

hé :)

ei ei, vindràs per barraques senyoreta? :O

un petonet bonica