dissabte, 16 de febrer del 2008

Reflex del que!

No es pot ser un hipòcrita actuant i menys ser un conformista.
La indignació em bullia, i em rabiava cada cop més escoltant les converses que tenien aquella colla de pallassos parlant sobre com planificarien al "finde", de mentres t'estava esperant.
Estava assentada a unes escaletes que donaven a l'entrada d'un bloc de pisos mentre davant meu s'observava una plaça d'aquestes deixades, on hi havien aquella gent repugnant. Una colla d’incultes espanyolistes, que van de "xungos" i que no respecten a ningú i es creuen els amos del carrer, insultant a qualsevol persona innocent, xulejant amb les motos i de ben segur que aquestes motos són comprades pels seus pares ja que els crius no tenen suficient capacitat per poder treure uns quants cales del seu propi esforç i clar si ells són així, com deuen ser els pares? A més parlant un llenguatge escarós de carrer, són persones repel·lents en la qual no es pot mantenir una conversa, serien converses sense sortida, amb cap punt interessant.
Bé, seguint la conversa d'aquells estranys, entre ells, es tractaven sense cap mena de respecte, fins i tot aquí aquesta gentussa mostra una falta d'educació cap a ells mateixos. Quin fàstic en serio!
I quin és el significat del súper "finde" que s'estaven muntant aquests súpers creadors "xungillos"?
doncs bé, un gran "botellon", sí sí això mateix, un grandíssim "botellon", és a dir, anar a un cert lloc i emborratxar-se perquè sí, i en la qual, pel mixt s'infiltrarien les substàncies il·legals que per ells és el punt de diversió!
Ho trobava tan estúpid, però tan! Divertir-se amb els efectes de la droga... però quina és la puta diversió de la droga? en canviar de personalitat? sí segur que hauria ser aquesta la magnifica diversió.
Dissimulant com podia intentava seguir la conversa que aquella mena de persones anaven creant i s'anaven animant de mesura que veien més divertida la nit. De sobte van arribar 3 noies en les quals semblaven parelles d'alguns dels "xungillos" que estaven planificant la nit.
Quines noies més rares, noies? Bé, nenes.
La mala educació les dominava per sobre de tot, i fumaven una cigarreta darrera l'altra.
No d'haurien tenir més que uns 17 anys, i s'ha les veia amb tants pocs recursos que feia pena veure-les. Portaven uns pantalons ajustadíssims, unes plataformes que les feia ser més altes i unes arracades d'aro que podrien servir perfectament de braçalets.
La seva afició era cridar l'atenció.
En pocs moments van oiginar un escàndol de cal deu. Però qui es creuen que són per fotre aquell xivarri?
Em feia vergonya fins i tot mirar-los, com podia ser que hi hagués gent tan artificialment rara. No em podia conformar responent-me tot dient : - Son espanyols, que et vols esperar d'ells?
Sé que és una resposta sense cap pes, i no justificada. No tots són així, em vull suposar que hi ha gent més sensata, i no volia fer comparacions just en aquell moment, tenia ganes que arribessis, era mortal la situació a part de pena feia fàstic i aquell llenguatge de carrer que utilitzaven era odiós!
Estava indignadísima. Com podem tenir una part de la societat tant bruta? infiltro aquesta mena de gent dins la societat catalana ja que viuen a Catalunya, i ja que omplen els drets de ciutadants catalans.
Però que et vols esperar de la gent que es conforma amb el que té? Aquesta gent conformista l'igualo amb gent sense recursos, sense inquietuds, sense interessos. Són gent que de la seva vida la fan monòtona i avorrida.
Estava cansada de tan esperar-te i de mirar aquells "xungillos" i d'escoltar les seves converses tan pobres. Estava tan però tant indignada que no aguantava més assentad. Vaig aixecar-me morta de fred i anava a dirigir-me cap a l'esquerra quan de sobte vas aparèixer...



11 comentaris:

Anònim ha dit...

ostres que bona, a mida que anava llegint m'anava fincant en situació..imaginava la teva mirada en aquell precis moment, aquella mirada que ho diu tot del que estaves pensant, aquella mirada observadora infiltrada entre el carrer que observa aquella pobre gent que fa pena i fastig, aquestes situacións on desendollaries el cable per dir PROU! son les que et fan veure que hi ha gent que no mereix ser persona. També pensava; com acabara l'història de l'escriptora Anna? Moltes d'aquestes situacuóns ens envolten al llarg dels dies, gent desgraciada que no tenen un "perque" i un "com" a la vida...
El que em d'aguantar....

Un peto uapa!

Anònim ha dit...

Molt bones!

He de dir-te que tant de bo això que has escrit fos ficció.. un simple relat que se't hagués pogut ocorrer un dia imaginatiu.. però desgraciadament això ho trobem a cada cantonada, sota les pedres, i fins i tot a les aules.
Realment no entenc com hi pot haver gent amb tant poca ètica, primer de tot per anar vestits així, amb tot el que comporta, tot i que segurament molts només ho fan per diferenciar-se de la resta, formar part d'un col·lectiu qque com bé ja has dit "es creuen xungos" i després per l'escàndol que foten per allà on passa.

Potser si que en un moment d'emotivitat tots podem ser una mica escandalosos, però tot té els seus límits.

En quant a la manera de diversió d'aquets joves, et diria que mira, que fins i tot ja va bé que es vagin autodestruint ells sols mica en mica, feina que ens estalvien. El problema és si aquest "descontrol" que aporten les drogues els porta a fer mal a algú altre. si el mal el reben ells ja s'ho faran. Estic bastant a favor de que cadascú faci amb la seva vida allò que ell vulgui, però sempre i quant aquesta llibertat no eclipsi la dels altres.

Molt bon escrit, ja aniré passant més sobint! Un petonas enorme!

Anònim ha dit...

la única cosa qno mha agradat del text és q la persona a la q estaves esperant no era jo...xD

no tinc ganes descriure, estic molt cansat, però algo m passa pel cap..

aquesta situació t la trobes a qualsevol lloc. suposo q algun daqests ja tenen la vida solucionada gràcies als pares, però a la llarga tots cauràn pel seu propi pes. només espero se'n vagin ben lluny a caure.
bueno, ara a veure el barça...i a tajar-la xDD

tampoc és dolent beure, però també hi ha altres coses a la vida.
1petó i cuida't!
ufff com cansa escriure..

Raba

Anònim ha dit...

bones! som l'eric i l'ivan.
trobem k el comentari escau amb els nostres ideals.
Visca la terra!!!

PD: has de venir a la festa de la kabanya...

Anònim ha dit...

buah, m'encanta aquest text, i realment és així que pels carrers hi ha aquesta gent tan fastigosa, però què vols fer-hi, s'aborreixen tant en la seva patètica vida que no saben fer res més que fumar, beure i fotre el gilipolles.
Res més, que m'ha agradat molt i que també m'agrada molt com escrius! La foto molt bona!
Molts petons Anna, cuidet ;)

Arnau, ha dit...

Són fruit de la incultura i dels gethos, a certs llocs hi va haver un gruix d'immigració tan fort que fou impossible l'adaptació, convertint-se en illes foranies dins del nostre país.
Mira que la immigració pot arribar a ser enriquidora i genial per una cultura, eh? Sinó mirem a tots els fills de la immigració andalusa que ara ja són catalans de soca-arrel i que llueixen cognoms andalusos o gallecs i que mai han perdut les seves arrels on encara hi ha part de la seva família, però per desgràcia també hi ha l'altre cara de la moneda que són els killots, que hi farem, res és perfecte.

I saps què? Sempre he pensat que per molts killos que se'n derivessin de la immigració que va rebre Catalunya als 60, n'estic orgullós i no la canviaria per res del món, la gran majoria d'amics que tinc venen d'aquesta immigració, llueixen cognoms com Garcia i sense ells jo no seria jo.
Un Garcia és, únicament si ell vol, tan català com un Barberà.
Canya a la incultura, canya als gethos i canya a la discriminació per origen dels avantpassats.

Killos a Sibèria!

Anònim ha dit...

Este tipo de gente simplemente son seres humanos que llenan sus carencias afectivas con una actitud agresiva hacia los demás, que se sienten inferiores y han de demostrar, de demostrarse a si mismos, que son alguien y que pueden representar algo dentro de su "escala social interior".

Este tipo de gente solo es un reflejo de lo que se ha conseguido educando a los niños con telebasura y competitividad, una competitividad absurda e inecesaria que no han sabido expresar como tal, que les ha frustrado.

Todo el odio que tenemos a esa clase de gente, es en realidad un odio hacia nosotros mismos, por haber permitido un sistema que tolere y eduque a los niños con tales perspectivas, con esas aspiraciones.


3-1 ^^

Aloma. ha dit...

si!

però això de 3-1 es encara 2-1..
i d'aqui poc hi haurà l'ampat és a dir.. que Ojo i Ui! xD

Anònim ha dit...

4-1, que trigues massa! xDDD

Aloma. ha dit...

U..U
Havia marxat.. injusticia!
això es injusticia!

jo em podria pujar un punt per no haver perdut l'esperança i finalmen que el barça guanyes...

ahaà!

Injusticia,igualmen!

4-1.. i haurà l'empat tard o d'hora però i serà!

Anònim ha dit...

Aixó será si no t'envas corrents Muhaha