diumenge, 23 de març del 2008

No apaguis la tele o hauràs de pensar

Recansada de mirar la televisió d'aquelles mil series que feien d'aquells mil canal que hi havien, se'm posaven cada cop més al cap, series dramàtiques que es basaven en fets reals, magnifiques!
s'encenia el record i va ser inavitable treure les primeres llàgrimes cap a tu, inavitable. Millor a fora que a dins, però ni així és possible fer-lo fora.
Prou! vaig parar la televisió, em vaig quedar a les fosques. Em vaig endinsar amb la foscor que creava aquell instant la casa sense cap llum, silenci absolut. Sortint del menjador com vaig poder, vaig recorre el passadis amb la mà palpant la paret, fins que vaig palpar la barana de l'escala i contant els 14 esglanos per saber en quin moment arribaria a d'alt.
Un cop a dalt per seguretat de la meva, vaig anar refregant la mà per la paret ja que la meva habitació quedava la última i no fos el cas que trobés algun obstacle que m'impadís seguir el meu camí amb silenci i no fer el gran alderull ja que no em vindria de nou que em passes.
Un cop dins vaig encendre la petita lampara i vaig dirigir-me cap a la taula de vidre on allí i tinc les colonies, mai puc evitar de deixar de fer-li una olorada a la de coco, és algo ben agradable la olor. Deixant la colonia al seu lloc vaig fer una ullada als llibres del prestatge i vaig fer l'intent de començar-ne un. Fet doncs, em vaig estirar al llit doblant el coixí per apoïar bé el cap, i em vaig endinsar amb l'obra que tot just començava a llegir.
Sorprenent, una obra que m'agrada!
Situació: Dionisio un home en el qual s'estableix en un hotel i es atès per un tal Don Rosario, en el qual el Don Rosario li remarca que l'habitació que s'estebliarà és la millor per les vistes.
- Dionisio: pues es una habitación muy mona, don Rosario.
- Don Rosario: Es la mejor habitación, don Dionisio, Y la más sana. El balcón da al mar. Y la vista es hermosa ( yendo hacia el balcón ) Acérquese. Ahora no se ve bien porque es de noche. Pero, sin embargo, mire usted allí las lucecitas de las farolas del puerto. Hace un efecto muy lindo. Todo el mundo lo dice. ¿las ve usted?
- Dionisio: No. No veo nada
- Don Rosario: Parece usted tonto, don Dionisio.
- Dionisio: ¿Por qué me dice usted eso, caramba?
- Don Rosario: Porque no ve las lucecitas. Espérese. Voy a abrir el balcón. Así las verá usted mejor.
- Dionisio: No. No señor. Hace un frío enorme. Déjalo. ( mirando nuevamente) ¡Ah! Ahora me parece que veo algo. ( mirando a través de los cristales ) ¿Son tres lucecitas que hay allá a lo lejos?
- Don Rosario: Sí. ¡Eso!¡Eso!
- Dionisio: ¡Es precioso! Una es roja ¿verdad?
- Don Rosario: No. Las tres son blancas. No hay ninguna roja
- Dionisio: Pues yo creo que una de ellas es roja. La de la izquierda.
- Don Rosario: No. No puede ser roja. Llevo quince años enseñándoles a todos los huéspedes, desde este balcón, las lucecitas de las farolas del puerto, y nadie me ha dicho nunca que hubiese ninguna roja.
- Dionisio: Pero usted no las ve?
- Don Rosario: No. Yo no las veo. Yo, a causa de mi vista débil, no las he visto nunca. Esto me lo dejó dicho mi papá. Al morir mi papá me dijo. ".." Y yo siempre se las enseño...
- Dionisio: Pues hay una roja, yo se lo aseguro.
- Don Rosario: Entonces, desde mañana, les diré a mis huéspedes que se ven tres lucecitas: dos blancas y una roja.. se podrán más contentos todavía. ¿Verdad que es una vista encantadora? ¡ Pues de día es aún más linda!...
- Dionisio: ¡Claro! De día se verán más lucecitas...
- Don Rosario: No. De día las apagan.
- Dionisio: ¡Qué mala suerte!



Per mala sort la meva, arribat el dia en que deixant la duresa a fora i decidint llençar-me al buit sense pensar les repercucions obtingudes no és fàcil, i pensant que podria haver perdut tot allò que m'havia seguit fins aquell precís moment... Però només s'estava reproduint el somni per un cop a la vida, per un únic cop a la vida!per un puto únic cop! hòstiaputa!


dicen que lo perdido nunca está devuelto.

7 comentaris:

JTM ha dit...

Wola Anna quant de temps!

El text està molt bé... i m'ha fet gràcia el text que has ficat de "Tres sombreros de copa", un llibre força entretingut, on tot és absurd...

Quantes vegades m'he vist jo en la mateixa situació que tu. Tothom dorm, sóc l'última en marxar de la sala d'estar, pujo les escales comptant quant falta per arribar al segon pis i vaig amb compte a l'entrar a l'habitació, no sigui que la porta estigui tancada... ja se sap. Tanco i encenc la llum, em canvio, miro allò que m'han deixat o aquelles fotos que marquen moments i agafo el llibre... i a capficar-me en la història!

Espero que el cole et vagi molt bé!

Salut i Llibertat!

Aloma. ha dit...

justa!

Anònim ha dit...

stas una mica atrapada eh...xDDD
podries fer-ho servir x guanyar-te la vida

envia escrits teus a algun diari o a alguna revista a veure si et "fitxen"

q vagi bbbbbbbbbbbbb


p.d. sóc en jordiiii :P

a veure si guanyem, q stem a la mitja part i anem 1 a 1
barçaaaaaaaa

Aloma. ha dit...

Al morir mi papá me dijo: Oye, niño, ven. Desde el balcón de la alcoba rosa se ven tres lucecitas blancas del puerto lejano. Enséñaselas a los húespedes y se pondrán todos muy contentos..

Anònim ha dit...

maca!

es increible la manera d'escriure i de definir les situcions rutinaries, si més no les que molta gent o jo viu,

magrda k obris la teva, si més no, experiencia o els teus mmts viscuts, pk en molt mi identifico..

un petó guapa,
sigui el k sigui el k volies transmetre en aquet escrit, segurament important, sigues feliç i aparta els probles ven lluny, k la vida es per a viure-la i amb un gran somriuree!

Anònim ha dit...

iepp!!

doncs kom ja t'he dit abans m'agrada molt el k eskrius i kom ho eskrius... ets capaç de transmetre una infinitat de sensacions a traves de la paraula... i aixo es molt gran

mira k nom mola massa llegir teatre xo Mihura era un anat de la pinça kom n'hi han poks, i Tres sombreros de kopa una atrapada de la ostia...xDD, digne d'admiracio jaja

inga k vagi b lultim dia de vakances!

P.D: sok el josep..

saluT!!

Gemma ha dit...

Osti nena, jo me l'acavo de llegir per l'escola aquest llibre! XD

ptons!