Nostàlgia

M'entrava la mencança del temps, trobava a faltar aquell país fred que tot just feia un dia que vam abandonar per retrobar-nos amb la nostra estimada terra. Haviem agafat l'Avió amb retard i l'espera se'ns va fer eterna. Abans de tot, ja haviem tingut algun problema amb l'equipatge. Quina alegria al sentir que ja podiem embarcar, quina sort que només ens vam haver d'esperar unes 2 hores. Un cop al Avió vam patir una mica de sutracs arreu de les torbulències, però per sort en aquest món hi han bons pilots i per sort vam arribar a Suisa bé. Un cop allí ens esperaven 4 hores de viatge amb autocar i per desgràcia del món hi han conductors que no es saben el trajecte i vam perdre una hora donant voltes per un mateix lloc, és a dir, encara ens quedaven 4 hores per arribar a Eslovènia. Ens van posar una pel·lícula avorridíssima i del aburriment ens vam adormir, bé no sé si del avorriment o del cansanci que portàvem però de fet ens vàrem adormir. Ens varen llevar per anunciar-nos de que haviem arribat al hotel. En principi haviem de ser-hi a les 22:00h i vam arribar a pels voltants de les 3 de la matinada. Distribució de les habitacións pim pam i a dormir. A les 8 del matí ja estavem esmorzant, un suc i perquè el café amb llet no tenia gust a cafè amb llet, vaia estafa, trobava a faltar el meu cafè amb llet de cada matí, i més que res el pa amb tomàquet. A les 8:30h Cap al poliesportiu a jugar el torneig. Quia gent més maca! però Maca! i simpàtiques de bon tros!bé ens comunicavem amb anglès, i es vam entendre bé bé. A les 7 cap al hotel i fins l'andemà no en varem sortir. Ens esperava un dia ple de visites per Novo Mesto, i així va ser. Al tornar de les esgotadores visites varem anar a veure un partit de bàsquet masculí, Caraam quins nois, quina passada, com jugaven mara meva! era al·lucinant! fotos i més fotos amb aquella gent tan simpàtica, i tornant cap al hotel grandíssimes partides de cartes. I AU! a dormir. L'últim dia, llevant-nos , miran't per la finestra i.. TOT NEVAT. Però flipant, el dia abans amb un sol i un gran dia que feia i ara tot nevat. Queien uns flogs de neu grandíssims, i doncs tot el dia amb el paraigues fent les visites programades, i finalment ens quedaven aquelles inmenses hores de bus per arribar a l'aeroport, passant aquestes hores dormint i mirant la pel·lícula que ens varen posar i au, fins que varem arrbar a l'aeroport. Agafant l'avió i riures+riures amb el Bernat, una gran persona que encara no coneixia i aquest viatge he tingut l'honor de coneixe'l, ell llegint el seu gran llibre que em sembla que no va tenir temps a començar-lo perque van haver-hi uns atacs de fotos, i uns atacs de riures, i explicacions i tal i qual. I finalment arribant al aeroport de Girona, aplaudiments i somriures i més fotos, el viatge resumint; Han sigut uns dies per dir-ho d'una manera especials, uns dies en que ho he compartit tot amb tu, una habitació, uns jocs, uns somriures, unes excuses, unes indignacions, uns escalfaments, unes inventades de parla, unes cançons, unes dormides, un paraigües, una neu, uns sucs, unes aigües, una finestra, un barco, l'autobus, la son.. i podria dir milers de coses més conta'l de pensar-hi. T'he conegut molt més, i he descobert una persona nova, una persona diferent a les altres, una persona absolutament genial.

De ben poques se'n troben, comparteixo sovint els somriures amb tu, i això m'encanta.

A sigut de lo millor llevar-me al teu costat cada dia, i l'últim dia acompanya-nos de la gran nevada. Com dir-ho que t'has fet estimar moltíssim, com dir-ho que ets algú important.

Compartim converses sobre política, sobre moviments, sobre TOT. Som diferents, sí. Però si fòssim iguals quin sentit tindria la igualtat del moment? m'agrada ser diferent a tu i tu de mi, m'agrada tenir opinions diverses a les teves, m'agrada tenir aquest punt diferent a tu. Seria avorrida la igualtat entre tu i jo. Si ens unís la igualtat seria una amistat sense massa opinions i amb raonaments pobres.

De vegades la més mínima i petita cosa és el que més significa per nosaltres. De vegades no tot és dir-ho, les paraules són mínimes i més es mostren en fets.

En serio, si un dia arribes a llegir això, no t'estranyi que tu hagi escrit, ets una persona diferent a totes, encara diria més, una de les úniques persones que sap valorar la vida.

Diria més, gràcies per venir aquests 4 dies, gràcies per no fallar-me, i mil gràcies!

Eslovènia al Cor

i recordant la típica frase : Catalonia is not spain ( al veure la bandera d'espanya representant-nos al torneig )