En Serrallonga. El bandoler del Montseny

Hi va haver una època, entre els segles XVI i XVII, en què al Montseny i a les Guillaries no es respirava gaire calma. El principat era dividit en dos bàndols contraposats: els nyerros i el dels cadells. Els nyerros representava a la noblesa i a l'estaments religiós, mentre que els cadells representaven a la burgesia i tenien un caire de fidelitat al poder monàrquic espanyol. A les nostres contrades predominava l'ideal nyerro. Un dia, en Joan es traslladà per assumptes de negocis al mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Les propietats de la família abastaven, a més, els masos de la Querosa i la Brossa. Era doncs, una família benestant, amb una masia forta. Allà va conèixer la pubilla mestressa del ric mas, una joveneta molt agradable anomenada Margarida. Tot seguit l'amor va florir entre ells i, unes setmanes més tard, a l'església de Sant Martí de Querós se celebrava el casament de la gentil parella. Després de maridar-se amb Margarida Serrallonga i Tallades entrà de pubill al mas Serrallonga, i ja sempre més fou anomenat i conegut com en Joan de Serrallonga. Però les coses sempre es poden complicar, de tal manera que només oferint una ajuda te'n en surtis perjudicat, i més en aquells temps.

Es presentaren els seus mig germans Pere i Segimon, demanant-li que els guardés dos matxos què acabaven de robar i que no sabien on amagar. De primer en Serrallonga es va oposar a encobrir-los, però cedí davant de la insistència dels lladres. Va dir què els guardava per a aquella nit, només. Malauradament passava per allà en Miquel Barfull, què va escoltar tota la conversa i, va decidir què era una bona ocasió per venjar-se. L'endemà, quan Joan tornava de cacera va trobar què al mas hi havia Miquel Barfull i dos homes del rei què l'esperaven per dur-lo pres pel robatori dels dos matxos. En Joan Serrallonga disparà un tret a en Miquel Barfull i el matà. Serrallonga emprengué fugida, amb tots els homes del rei perseguint-lo. Però ell és coneix molt bé aquells indrets, i aconsegueix esquivar-los i s'amaga en un catau què barra el pas, la cova "Roca Guinarda", fins al vespre, què torna a la masia. Joan li explica la situació a Margarida: tot el que li havia passat, què el persegueixen, que no es pot defensar, què ha de marxar. Li diu què se'n va a València amb els bandolers d'en Roca Guinarda, però què tornarà, què cuidi dels fills. I amb el cor abatut i trist marxa i deixa enrere el seu món, passaren sis llargs mesos. Serrallonga i els homes d'en Guinarda assaltaven camins i hostals, vivien de les riqueses robades, què és repartien entre ells. S'havia convertit en un bandoler.

Guillaries. Després d'una estada d'un any a França, retorna a Catalunya pel maig de 1627. Ho fa per la banda de Camprodon. En arribar és retroba amb els seus amics bandolers, què l'assabenten de la mort del seu germà Segimon a Barcelona. Tot seguit emprèn camí cap a la capital. Hi arriba al capvespre. Fora les muralles hi veu una forca amb dos homes penjats i molts soldats què vigilen i els barren el pas. En Joan Sala es dóna a conèixer. "Sóc en Joan Sala, àlies Serrallonga, i vinc a recuperar el cos del meu germà. " El tinent de Montpalau li recorda què té el deure de fer-ho pres, i desembeina l'espasa. Mentrestant, els altres bandolers aprofiten per despenjar el cos d'en Segimon, i en acabat tots se les enginyen per esquivar els soldats i fugen cap a les Guillaries. L'endemà donaren sepultura a Segimon a la Roca Guinarda. La mort del seu germà commogué en Serrallonga. Serrallonga passà per molts moments emotius en la seva vida, quan va conèixer a Joana, una noia què la va acompanyar a França, on allí també robaren. Tornà de França, i els masos Sala i Serrallonga són molt vigilats i és impossible d'atansar-s'hi. Per a Serrallonga, però, tot li és igual; diu que mentre sigui viu les Guillaries són casa seva. S'escampà aviat: la brama que el bandoler havia tornat, perquè encara feia algun assalt al camí ral, i que tenia intenció de tornar a aplegar la quadrilla i fer-se amo novament d'aquelles terres. Era negra nit, a fora ca l'Agustí es veuen moure's unes ombres fantasmals. Quan el dia despunta, les figures sorgeixen del bosc i s'apropen a la casa. Eren els soldats del Virrei que anaven a detenir en Serrallonga. Ell, veient que era inútil resistir-se, perquè la masia era envoltada, es rendeix. En el judici, va ser amenaçat amb grans turments si no confessava els noms dels seus amics i els dels bandolers de la seva quadrilla. Serrallonga resisteix, tant com pot, però al final confessa. Conta Joan Reglà que els botxins el van sotmetre al turment del banc: el van despullar í li van lligar la mà al colze en la forma acostumada, llavors Serrallonga exclamà tres vegades seguides "Mare de Déu de Montserrat" i també "Afluixeu-me, que ho diré tot". Llavors va fer una extensa relació dels seus amics i fautors. El que no va saber mai en Serrallonga és que els traïdors van ser Pere Pau i Maymír, en Jofre, en Mayà i l'hereu de ca l'Agustí,tots ells de Santa Coloma de Farners. Un cop executat el cap d'en Serrallonga va ésser robat pels seus partidaris, i l'enterraren a la cova de Tavertet, lloc que fou refugi d'ell en vida.

Joan Sala nasqué al mas la Sala, de Viladrau el 1954. Era el cinquè de nou germans, quatre dels quals també foren bandolers. De jove participà en petits robatoris fins que el 1622 va ser denunciat en el moment en què l'anàven a prendre matà al seu delator. A partir d'aquest moment i en companyia dels seus germans comença la seva història de bandoler, activitat que en poc temps el portaria a convertir-se en un dels caps més significatius del Bandolerisme. A partir de 1627 desmembrada la banda dels Margarit, Serrallonga, miltant de la facció dels Nyerros, es converteix en el principal bandoler del país fins el 1633, en què un cop desfeta bona part de la seva banda fou detingut finalment a Santa Coloma de Farners.Dut a Barcelona fou processat i ajusticiat el 8 de gener de 1634.La literaura i la tradició posteriors han convertit Serrallonga en un dels paradigms del bandoler-heroi mogut pel novble impuls de la defensa dels pobres enfront dels excessos dels rics i venjador de tot tipus de injustícies.

Una versió del Cançoner Popular de Catalunya Les ninetes ploren.

Les ninetes ploren,
molt més ploraran
perquè en Serrallonga
a agafar-lo van.

Les ninetes ploren,
ploren de tristor,
perquè en Serrallonga
n'és a la presó.

Les ninetes ploren,
be poden plorar,
que a'n Serrallonga
el van a matar.

Les ninetes ploren,
be poden plorar,
que a'n Serrallonga
l'han d'esquarterar.

Afegueixo ;
TV3 aposta pel mite d'en Serrallonga en una nova sèrie.
El barri antic de Barcelona és l'escenari, aquests dies, del rodatge d'una de les principals apostes de ficció de TV3 per a l'any vinent, una minisèrie sobre el llegendari bandoler Joan Sala, més conegut com a Serrallonga. Rodada en escenaris naturals de Barcelona i la comarca d'Osona, la sèrie constarà de dos episodis de 75 minuts de durada cadascun i és fruit d'una coproducció entre TVC, TVE i la productora Oberon Cinematogràfica. El director de "Serrallonga", Esteve Rovira, ha explicat, des dels voltants de la Catedral, que la sèrie pretén "oferir espectacle" i "entretenir" a partir d'un guió inspirat en el bandoler que va assolar, a principis del segle XVII, els boscos de les Guilleries.L'actor Isak Férriz interpreta a Serrallonga, en una ficció que compta també, entre els seus protagonistes, amb intèrprets tan coneguts com David Selvas, Olalla Escribano, Núria Gago, Bea Segura, Cristina Plazas, Francesc Lucchetti, Sergi Mateu, Mercedes Sampietro, Pep Anton Muñoz, Manel Barceló i Montserrat Carulla.A més dels racons més antics de Barcelona, com ara la plaça de la Catedral, la plaça del Rei, el Castell de Montjuïc i el Palau Moja, l'equip de rodatge s'ha desplaçat a Tavertet, Santa Pau, Tiana, Dosrius, Castellar del Vallès i Moià per gravar les localitzacions. Esteve Rovira ha insistit que els únics fets reals que es narren són el judici, les tortures i l'execució de Joan Sala, probablement a la plaça del Rei, però que la resta de vicissituds que apareixeran al film han estat més o menys recreades.La construcció del mite de Serrallonga i el seu declivi seran relatats en aquesta sèrie, que prové tant de la informació real que existeix sobre el bandoler com de les històries de l'imaginari col·lectiu. La sèrie intentarà donar resposta a la pregunta de per què Serrallonga es va convertir en un mite i narrarà la seva vida plena de lluites, emboscades, assalts, conspiracions i amors apassionats.Esteve Rovira assegura que Serrallonga va ser utilitzat com a "cap de turc" i que va ser ajusticiat per delictes que potser no havia arribat a cometre, en una època en la qual es calcula que a Catalunya podien conviure fins a 200 bandolers. "M'interessa descobrir com, un adolescent de dotze o quinze anys, tímid i molt religiós, es converteix en un bandoler que va arribar a actuar en ocasions de manera molt sanguinària", ha dit. La minisèrie parlarà també d'una època violenta, on la lluita per sobreviure era l'única preocupació d'un poble esclavitzat per la fam i les estructures feudals.