"Que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes". Varen ser aquestes les meves últimes paraules. El meu comiat va ser injust, les llàgrimes em varen trair i vos sense respondre. Perquè? Recordo encara aquell petó sobre la pell freda, i vos assentat en aquella cadira incomode d'hospital, sense poder manifestar-te del meu últim petó. Qui creia que seria fins aleshores l'últim? Ningú, ningú s'esperava que vos esperés a dir l'adéu aquest onze de setembre i que l'endemà el trobéssim reposant sobre aquells llençols freds i blancs.
Abans, però, de que finalment desapareixés dels nostres ulls mullats, vaig estar contemplant-lo des d'aquella sala que em separava de vos per aquell vidre, i sé que vos m'estava mirant d'una perspectiva diferent, i no sap el greu que em sap no haver-li pogut clavar la gran abraçada, encara que vos no la notes, però sé que la veuria tendre i dolça. Veuria lo molt que l'he estimat, i lo molt que jo he sigut de vos.
I veient com aquells homes d'ofici et retiraven d'allí on jo l'havia estat observant, son fill em va clavar la gran abraçada que jo nescesitava en aquell moment. Nescesitava una abraçada de caliu i d'algú molt pròxim a mi, la nescesitava, li juro que la nescesitava. Els dos, abraçats, ens varem consumir com una espelma mig apagada com dos desconsolats, aguantant-nos pel propi consol mutú que ens estavem donant. I amb empenta varem seguir amb aquest camí que vos nos ha mandat i deixat completament sòlid, i amb dificultat l'hem anat seguint.
I li jurem que cada 12 de cada mes, és el dia més trist del mes.
"Que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes".
9 comentaris:
puff!!!
no se ke dirte!!!
text emocionant!!! ma fet pensar molt amb tots els essers estimats ke he perdut al llarg del meu petit periode de vida!
ets una gran escriptora saps tensmetre tot ayo ke el lector pot demanar!!
1peto!
ieisss uapa!!
dns si com diuen per aqui, i com corren les veus pels carrers, millor escrpitora no pots ser!
Eis ara que he vist més aball lo del serrallonga, ja vas veure la peli??
Em va encanta!
un peto Anna!!
....el loco del bar de la esquina ens esperaaaa!!
uuuuuuuusti.
Divendres quan hagi acabat l'examen me'n aniré ràpid a la Caixa a veure que me'n diuen del tema "entrades".
ai.. ese bar de la esquina de la calle mayor... donde la gente curoseava para ver lo que hacian aquellos dos.. xd.
Unpetó.
i quan veus que l'angel de la mort et ve a buscar, i que mai més veuràs aquells qui vas estimar, S'ATURA EL TEMPS!
Anna! T'escric tan ràpid com puc que he d'anar a fer una recerca de filosofia.
Fa tants dies que no et veig que la teva absència a vegades se'm fa feixuga i és veritat que a mi m'agraden els canvis, però és que necessito estar amb tu ni que sigue uns instants. Parlar com abans parlàvem, riure com abans rèiem i veure la vida des d'un altre punt de vista, on les nostres diferències ideològiques les podíem exposar sense cap temor opinant sempre amb respecte de l'una i de l'altra.
La veritat que aquest text em fa recordar aquell últim 12 de Setembre, quan em vas enviar el missatge pel telèfon que aquell qui jo mai vaig conèixer però que em vares parlar d'ell unes quantes vegades, havia mort. La seva absència s'havia fet de cop la més infinita de totes.
Mai vull que pensis que jo vull arribar a un punt d'absència com aquesta entre tu i jo, perquè és molt l'estima que et tinc, malgrat la distància, sempre estaré al teu costat.
Una abraçada a tots aquells qui la necessiten i una més, per tu sola i només tu, Anna.
D’aquella qui necessita una bafarada del teu alè.
:o
Buuff, buuuf eh Alba, BUF!
Eren mortals les nostres partides de caixa que ens cardavem, i mortal va ser el teu gran ostiot el no veure l'esglaó a Barcelona, tot i perquè TU estaves mirant de que no t'aixafes la furgoneta xd.
Joder tia, eh! joder.
D’aquella de qui TAMBÉ necessita una bafarada del teu alè.
Passe el que passe, RECORDA RESPIRAR.
que bonic :)
Et puc dir que cada cop més penso en la mort, encara que no l'he viscut d'aprop, vull dir, que no he perdut cap familiar, i espero que tardi a arribar el dia, però tot i això no vol dir que no hi pensi, i cada cop la tinc més present, quan vec als meus avis, tinc por.
Però...el record d'aquella persona estimada, es el millor per a no oblidar. Si el dus sempre dins, no morira.
Un petó, encant.
Si, estic d'acord am els altres comentaris,
et curres molt tot elq escrius.
I això demostra elqe t'agrada..
res reina 1 pto de la paloma
impresionan es la paraula que em be nomes a la men al llegir tot aixo i pensar que es teu que no es agafat d'enlloc que ha sortit de dins teu am paraules sinceress....
m'encantaaaa annaa ja u sas un epto carinyuu
Publica un comentari a l'entrada