Aires d'un saber. "(amb un to musical)"

[...] Ah! gràcies per regalar-me aquella partitura amb l'explícita cançó basca que em vas cantar per aquestes festes. Em vas deixar fascinada, no sabia que sabies basc. Bé, el saber l'he posat amb to relatiu. Ja sé que tu saps i que jo sé, però m'agrada que en sàpigues d'aquesta manera de saber. Saber és important i sé que saps que jo sé que saber m'és important. M'agrada que sàpigues que sé mig tocar la guitarra, i també crec que saps que quan en sàpiga del tot farem un duet. Quan vegis que sé tocar aquella cançó que et fa plorar sé que sabràs que et caurà una llàgrima, però ho sento, sé que sabràs que aquesta llàgrima em serà important. Sé que saps que m'agrada que sàpigues tocar la flauta travessera, i quan et vinc a veure sé que saps que m'agrada trobar-te concentrat tocant-la. Ens agrada el saber oi? M'encanta que sàpigues que m'agrada que ens agradi el saber. M'és important també saber-ho. Ets músic i m'encanta que ho siguis. Saps que m'agrada que sàpigues que m'agrada que ets músic, n'estic orgullosa! Et parlo de tu perquè ets jove per a mi, i m'agrada que sàpigues que encara ets jove. Ho ets, no t'enganyis. Ho ets ara i ho seràs sempre. Perquè saps, ser jove no és físic, ser jove és psicològic, i tu ets jove. Saps que tinc raó i m'agrada que sàpigues que la tinc. Saps que ara els borrokes i els independentistes no es volen tornar muts com els poetes? Ells, els poetes, viuen una guerra interna i tant forta i repressiva, que les autoritats els fan callar les veritats per a no destapar els culpables. Sé que això ja ho saps. Però tu dic perquè ho tornis a saber. M'agrada repetir-te les coses mil cops, perquè sé que les saps igualment però sé que t'agrada que les repeteixi. Saps què és Amèfrica per a mi, i saps que poca gent ho saps que és i no és Amèfrica. Amèfrica és una, i res. És alhora i és zero. Gràcies de nou per la partitura, saps que la tinc penjada a l'habitació? ah sí, ja sabia que ho sabies, només t'ho repetia, hahaha. Sé que et fascina que et parli dels poetes, ho sé, ho sé i mil cops ho sé, però m'agrada saber-ho perquè a mi també em fascina saber-ho. M'agradaria saber el numero de mòbil d'un d'ells, per trucar-los de tant en tant i fer un cafè, ja ho sabies oi això? però saps, em fa por que no tinguin mòbil. Com alguns són tant bohemis em fa por que no en tinguin, i que al saber-ho, aquella mateixa nit no pugui dormir per haver sabut que no tenen mòbil. Em fa por saber-ho per tant, crec que m'estalviaré pensar que poden tenir mòbil. Sé que et sembla correcte que ho pensi, ho sé. Perquè em dec suposar el que deus pensar? tenim els mateixos instints. Però penso que hauries de ser del Barça i no del atlètic de Bilbao. Ja sé tota la història del perquè ets de l’atlètic, la sé, la sé, no cal que me la facis saber de nou. Però és un gran error que un músic com tu no em pugi compondre una versió del meu estimat himne del Barça. Llàstima però, sé que per fer-me 20 minuts feliç me'l compondràs, per a tu sé que és com un bufar i fer ampolles això. Sé que t'agrado perquè sóc la més gran, i sé que m'agrades perquè ets jove. Sé també que saps que l'altre dia vaig anar a veure Aloma, és una molt bona obra musical. Sé que saps que t'hauria agradat anar-la a veure, perquè sabent com t'agrada la música, que vius per ella, sé que t’haguessis quedat mut. S'hi jo ho hagués sabut abans, hagués reservat unes entrades a primera fila, i com que saps que sé que els músics estan sota la primera fila hauries disfrutat com una criatura. Saps que ho sé. Era poesia cantada, era el cel allò. Saps que sé que t'ho estàs imaginant i que saps que sé t'estàs delirant per anar-la a veure. Sé que saps que sempre he pensat que mai és tard per fer res, i més en aquesta edat que tens, que ets jove. Perdona, me repetit? haha. Sé que saps que ho faig expressament. Però m'agrada veuret murmurar de les meves gracietes. Hòstia, l'altre dia vaig sentir per la radio que feien una concentració d'agrupacions Sardanistes a Barcelona, és veritat? Sé que si és així hi aniràs. Oi? no sé perquè dic l'oi per aquí el mig si sé que és que sí. Ho sé. No m'agrada lo fàcil, ja t'ho vaig dir, perquè em dones les respostes tant fàcils? m'emprenya això. Va, no em facis enfadar. Sé que estàs veient lo que t'escric, o no. Bé no. Perquè m'enganyo? Ho sento. Em sap greu. Sé que et costa molt veure-hi. I més en una pantalla d'ordinador. Saps, et valoro i molt. Mai he cregut que un músic amb un 95% de ceguesa pugui ser músic, com un poeta sense les paraules pugui ser un poeta. Però he estat enganyada, com una seva amb tantes capes, i tu m’has fet saber la veritat. Un músic pot ser cec, sinó mira't, o mirem el nostre Tete Montoliu. Un músic és persona, i un músic cec és més que persona. Sé que ho saps però t'ho repeteixo, perquè t'estimo. Sí t'estimo. Tens una força de voluntat increïble. Sempre he discutit sobre la frase de " No venç el temps, venç la voluntat ". I saps que sé que crec que tu has vençut amb la voluntat. Sí, sé que saps que sempre hi he cregut. Sé que saps que sempre penso que per vèncer el temps primer ha de vèncer la voluntat. Sé que saps que el temps per si sol no és res. Saps que no és de ningú. Sé que no té amo ni rellotge. I sé que saps que no m'agrada sentir " el temps posa les coses al seu lloc. " No! saps que sabem que el temps mai posarà les coses al seu lloc sinó, és la teva voluntat que ajuda a posar-les. I amb això et veig reflectit. M'han explicat que tu has tirat endavant després d'aquell accident, sabent que havies perdut la vista. Saps que sé que si tu haguessis volgut seguir el curs del temps encara estaries assentat a la cadira de l'hospital. Però no, saps que la teva voluntat va voler seguir la teva vida, però a les fosques, va ser massa. Saps que sé i que penso que vas tenir els grans collons de vèncer la voluntat i gràcies amb les partícules del temps vas anar refent la teva vida. I ara saps que sé que n'estic totalment orgullosíssima de tu, perquè has sobreviscut el temps gràcies a la voluntat. Sé que saps que no tothom ho pot dir això, i saps que sé que mentre hi ha vida hi ha esperança. Saps que sempre t'estic donant les gràcies, bé, sé que saps que sempre em dius que les gràcies si són benvingudes no calen, però saps que t'he les mereixes. Vull ballar un valset amb tu, sé que saps que de vergonya tu no en tens, i saps que sé que jo si, però saps que sé que el podem ballar. Saps tant bé com jo que això no ho llegiràs, però sé que això queda aquí i potser t'ho faran arribar. Sé que saps que només ens separen 45 minuts, i saps que sé que això ara mateix és mínim. Per tant, sé que ara res és impossible. Ho saps tu també. Sé que et vaig dir que la veu del poeta mai morirà, ni es borraran les lletres, ni els llibres es cremaran. Ningú tornarà a fer com el capítol del llibre d'en Quitxot, que cremaven llibres de cavalleria, encara sort que saps que sé que no varen cremar el de Tirant lo Blanc, sinó els hi tallo el cap. Sé que saps prou bé que sóc rebel, i sé que saps que hagués enviat una critica al autor. Ho saps, però com saps que no el varen cremar saps que no he actuat. Per tant sé que saps que pots estar tranquil. I dormir tranquil amb la teva radio de nit. Sé que encara queden piles, ho saps. Saps i sé, sé i saps. Això és el que sabem, que no ens agraden els vicis. I que ells saben que tu i jo sabem que la voluntat ens fa ser forts, perquè si tu no saps i jo no sapigués, tampoc sabríem saber de la voluntat i el temps. Per tant som rics del saber, i orgullosos del saber. Som del sé i del no sé, som del tot i del no res. Perquè som saber constant, voluntari i col·lectiu.