Notar el desig a sobre.

Malestar constant i ha sobre no hi havia concentració. De tant en tant em posava a escoltar una cançó, però entrava en remordiments constant, pensant "has d'estar estudiant-has d'estar estudiant-has d'estar estudiant". Punt. Vaig parar en sec d'escoltar cançons, i d'entrar amb remordiments i de pensar i pensar en tot allò que em provocava la desconcentració. Havia parat de ploure, des de que m'havia llevat no havia parat de caure gotes i més gotes, però en aquell moment s'obria una clariana d'on sortia un raig de sol. Em vaig treure aquells texans per posar-me unes malles, em vaig treure també aquella caçadora per posar-me una camiseta i em vaig posar les bambes més còmodes de l'armari. Posant piles noves a l'mp3 i agafant les claus a la mà, vaig desaparèixer per la porta i em vaig endinsar corrents per les vinyes, com aquell qui vol desfogar-se i desaparèixer dels pensaments constant, com qui vol marxar lluny. Vaig fer mil i un vol per aquelles immenses vinyes, notant la olor d'aquell aire amb regust de terra mullada, i sense adonar-me'n compte, les soles de les bambes se'm van anar creant una segona sola de fang, i tot el voltant de la bamba estava enfangada. Havia de vigilar, allò relliscava!Per retornar vaig voler fer un sprin final per arribar a la fita i després acabar de fer el recorregut caminant i descansant del gran esforç que havia fet entre aquelles immenses vinyes. Però just quan estava a mig sprin vaig començar a notar petites gotes a la cara. Vaig seguir corrent sense que m'afectes aquelles miquetes d'aigua que el vent feia que se'm freguessin per la cara. Acabada d'arribar a la fita la cosa es va anar engrescant, i d'allò que era petites gotes, s'estava creant en unes grans cortines d'aigua, on casi m'era impossible obrir els ulls perquè l'aigua jugava amb les parpelles. Sempre però, havia desitjat caminar sota la pluja, notar l'aigua sobre meu, veure com de mica en pica l'aigua anés penetrant la roba i es crees aquell color més fosc, senyalitzant de que està molla. Volia arribar a sentir què és estar-se sota la pluja, i veure que la immensitat de l'aigua se t'apodera. Encara tardaria uns deu minuts en arribar a casa, però no tenia cap presa. Sentia lo que mai havia sentit i lo que sempre havia desitjat sentir. Era cert, l'aigua s'apoderava de mi, i la roba anava canviant de color, desprenia gotes del cabell, i se'm canviava la suor salada de la cara per aigua dolça. Notava una llibertat absoluta i aquells problemes veia com desapareixien per la frescor de les gotes d'aigua. De cop, de l'mp3 començava a sonar aquell cançó ideal per aquell estat, m'animava, m'atontava, m'agradava la cançó. Me'l vaig haver de posar dins del pantaló perquè cada cop la pluja anava més forta. Vaig intentar corre però impossible. Allò relliscava que era massa. Vaig apreciar aquell moment que tantes ganes tenia que arribes, i vaig anar tot caminant reseguint el camí per arribar a casa. Mirant la recte final vaig veure com les cortines d'aigua feien casi impossible veure-hi bé i vaig haver d'anar evitant els grans pelecs d'aigua amb fang. Just entrant el carrer vaig arrencar a corre, per sentir per últim cop aquell desig que l'estava notant a sobre. No me'n arrepentia pas d'arribar xopa de dalt a baix, ni molt menys d'haver passat una tarda sota la pluja. Però les bambes passaven que era massa, i la roba no penetrava més aigua sinó que l'escopia.

Ha sigut ideal.