Be water my friend!.

Dins d'una mirada
cent vuitanta-tres partícules d'un silenci,
ploren.
Les llàgrimes,
dues-centes quinze gotes
fan el mateix recorregut cada nit.
Reseguint el temps
esnob.
Al mateix instant
recorda les nits d'orgasmes i poesia,
i rebrota l'esperança
d'una mirada a través de l'objectiu
que refarà la idea d'una vida de malparits.

Nord perdut,
i Sud guanyat.
Què més vull?
Em preguntu tota indignada,
però sé que he guanyat un Sud
d'on aquest ara hi neva.
De nou Amèfrica m'espera,
potser amb un regust fresc,
però m'espera
per fer la revolta racional.

No dormiré d'esquena a terra,
sinó de costat.
I estaré alerta per recuperar cada somni perdut,
vigilant sobretot
que aquest no sigui robat d'algú amb molta fortuna.

Sé sabent que sóc capaç de pensar
que potser ara l'oceà pot parla pels cecs.
De revolta d'onades
d'aires freds i calents.
Sé sabent que sóc capaç de sentir
que ara sóc jo l'onada d'aire fred
i que potser mai em tornarà a recobrir
l'onada d'aire calent.

Per tant,
vull pensar que sóc aigua
i viatjo com l'onada.
Gràcies vent,
per fer-me sentir la llibertat.

Sóc llibertat. Llibertat. Llibertat.